Al remolí de la vida moderna, què passa quan tries viure amb autenticitat i en sintonia amb tu mateix? En aquest moment, et converteixes en un revolucionari de la teva pròpia existència, desafiant les múltiples pressions que ens empenyen a seguir patrons i ideals imposats per altres, ja sigui en l’àmbit laboral, en les relacions, com a pares o com a fills, a l’amistat i en moltes altres esferes.
En aquesta travessia cap a l’autenticitat, desvetllem que l’amor actua com un fil conductor que dóna vida a cada experiència. Sense l’amor, la vida llisca en una seqüència automàtica de dies sense significat. En aquest procés, la sensació de buit, la pèrdua de propòsit i valor, així com la solitud, es poden arrelar al més profund de l’ésser. És llavors quan la por, en les diverses manifestacions, emergeix, potser amb molta força. La por de defraudar, de no ser suficient, de no ser estimada, de l’abandó, del rebuig i moltes altres formes de temor es manifesten, formant una extensa i variada llista.
El temor s’arrela en l’absència d’amor i, en última instància, aquest temor és un reflex de la por de la mort. Quan et despulles de l’amor a la teva vida, les arrels de la por creixen profundes i penetren a cada racó del teu ésser. Es manifesta en la incapacitat de gaudir plenament les teves accions i experiències, i en la sensació de viure en un pilot automàtic desconnectat de l’essència de la vida.
Aquesta lluita interna, però, s’expressa en un missatge vital del cor. És la crida urgent per canviar el rumb i abraçar una vida plena d’amor. És la veu interior que crida en el silenci, és el desassossec, la inquietud o la depressió que volen que despertis i et prenguis un temps per descobrir qui ets veritablement. És el cridat a trencar les cadenes del temor.
Trencar amb la por no és difícil, com diu Iago Varela “la por és com la foscor, una absència. No lluites contra la foscor d’una habitació per eliminar-la. Això no solucionaria res. El que fas és encendre una llum. La llum és fer el que estimes, permetre’t gaudir del que fas i poder expressar-te tal com ets. D’aquesta manera desapareix la por”.
La vida és un viatge efímer, de vegades se’ns oblida, i cada moment és un regal preciós que mereix ser viscut amb passió i autenticitat. Quan t’enfrontes a la por a través del prisma de l’amor els temors es dissipen, i creix la certesa que la vida autèntica i amorosa és la veritable clau per gaudir de cada pas en aquest viatge.
Aleshores, com comences a viure aquesta vida autèntica? A través del poder de l´amor. Accepta la crida del teu cor per estimar més, per desafiar els teus propis límits i per nodrir les passions més profundes. Troba el coratge d’abandonar la seguretat de la zona de confort i abraçar allò desconegut amb valentia. Sigues agosarat/da, atreveix-te a mostrar-te tal com ets, malgrat la sorpresa o la incomprensió d’alguns i és molt possible que puguis descobrir altres disposats a reconèixer-te ia estimar-te.
Tens dret i també la responsabilitat d’assaborir cada segon de la vida que t’ha estat atorgada. Si mires profundament veuràs que és un miracle ser aquí en aquest instant, estar viu, estar viva, amb la teva singularitat. Tants milions de persones a tot el món i no n’hi ha ni una de sola que tingui la teva empremta dactilar o la composició de la teva sang, ni una de sola. No permetis que la por governi la teva existència. Allibera les teves ales i vola cap a una vida d’amor, significat i plenitud. En aquesta abraçada a l’amor, trobaràs la veritable essència del teu ésser i descobriràs la pau que transcendeix la por, fent de cada instant una celebració de la vida mateixa.
En aquest viatge cap a l’autenticitat, recorda que no estàs sol/a. Estàs acompanyat/da per tots aquells que han decidit enfrontar les seves pors i abraçar-ne l’autenticitat. Cada pas que fas al teu veritable ésser és un pas cap a la llibertat, cap a la plenitud i cap a l’amor incondicional per tu mateix/a. En aquest camí, no sols descobreixes qui ets, sinó que també trobes una connexió profunda amb la humanitat que t’envolta.
